A la segona part va actuar Joan Seguí Mercadal, amb la Fantasia i fuga sobre el coral “Ad nosm ad salutaremundam”, S. 259, de Franz Liszt. La seva interpretació va ser d’una extrema sensibilitat. La seva jovenesa va vèncer la imponència de l’orgue del Palau, un instrument molt adequat per l’obra, encara que, segons comentava el propi intèrpret, no ho és tant per la sala, perquè li falta el punt de reverberació que tenen les esglésies. Les hores d’estudi passades les dotze de la nit van valer la pena per assegurar totes les tecles, registres, pedals i teclats, que li van permetre tocar l’obra de memòria. Seguí Mercadal va decidir que l’assistissin en el canvi de registres per no sacrificar musicalitat, i va ser una opció molt encertada. Va ser un Liszt ple, virtuós i extremadament complicat que demandava molta concentració, tècnica i gran talent. L’organista semblava entrar en èxtasi en moments en què no havia de canviar de teclat i havien de sonar els acords ben plens, amb esquena recta i mirada enfront, a l’escut de l’Orfeó Català. Estava situat d’esquena al públic, però la comunicació va ser totalment fluïda i va completar el colossal Liszt amb seguretat i gran destresa.
Aina Vega
Comments